imatge per al conte El ratolí Pérez

Aquesta és la història d’un ratolí que no ha vist mai ningú; d’un ratolí màgic…

 

Diuen que aquest ratolí vivia al graner d’un gran palau que estava fet de petxines nacrades. En aquest graner, el ratolí tenia tot de coses bones per menjar. Cada dia, quan ja havia acabat de menjar i tenia la panxeta ben plena, sortia a fer el tafaner per les sales del palau. El ratolí s’amagava en un racó i escoltava embadalit la música del saló de ball. Al palau es feien unes grans festes on venien moltes dames i cavallers que ballaven al so de la música. La sala de ball s’emplenava de garlandes de flors i s’il·luminava de llànties daurades, tot semblava un somni; i al ratolí li agradava molt veure aquestes festes…

[@more@]

El ratolí Pérez, de tant rodar per les festes de palau, es tornà ambiciós i presumit; ell volia ser un ratolí important i fer grans festes i convidar a tots els seus amics a ballar i a menjar. Llavors va decidir fer-se un palau en un raconet del graner. Però… amb què podria fer-lo perquè brillés tant com aquell on vivia? El va començar a fer amb grans de blat de moro del graner; feia força bonic, però ell no estava gaire content, volia que fos ben maco, tan maco i brillant com el palau. I llavors va arribar un dia que…

 

Al palau vivia una rei amb un fill petit i un bon dia en nen, jugant al graner, es va adonar del petit palau del racó fet amb grans de blat de moro. I va descobrir el ratolí que se’l mirava ben espantat.

           Surt, no tinguis por, no et faré mal- li va dir el príncep. L’has fet tu, aquest palau tan bonic?