Hola lectors!

Aquí teniu un conte llegit durant el mes de maig a la biblioteca. La Ma. Josep ha obtat per un conte antic del recull de les Mil i Una Nits.

Ali Babà i els 40 Lladres des d'aquest enllaç el podreu imprimir i des d'aquí el podeu llegir:

ALI BABÀ I ELS 40 LLADRES 

Contes a la biblioteca. Ali Babà i els 40 lladres.

Vet aquí una vegada, en un poble molt llunyà que hi vivien dos germans: l’Alí Babà i en Cassim. L’Alí Babà era molt bon home i s’havia casat amb una noia del poble que s’estimava, en Cassim s’havia casat amb la filla d’un home molt ric i amb el temps s’havia tornat molt dolent i avar . Un dia com tots els altres, l’Alí Babà va agafar el seu ruc i tris, tras, tris, tras va marxar cap a la muntanya a buscar llenya.

Mentre feia la seva feina, va sentir soroll de cavalls i va veure una gran polseguera: era una colla de lladres, els famosos 40 lladres!. L’Alí Babà sabia que eren molt perillosos, i de seguida es va amagar i va veure com s’aturaven davant d’una muntanya on hi havia una roca enorme. El cap dels lladres va baixar del cavall se’n va anar cap a la roca i va dir unes paraules màgiques: – Obre’t, sèsam !!!!.

De sobte la gran roca es va començar a moure deixant veure una cova, els lladres van entrar amb un sac i al cap d’una estona van sortir descarregats, es van enfilar dalt del cavall i el cap va tornar a posar-se davant la gran roca i va dir: – Tanca’t, sèsam !!! i la roca es va començar a moure i va tancar la porta de la cova.

[@more@]

 

Alí Babà, tot decidit va intentar fer el mateix que ells lladres. Va sortir del seu amagatall, es plantà davant la gran roca i va dir les paraules màgiques: – Obre’t, sèsam!!! I la roca lentament es va començar a obrir. L’Alí Babà a va entrar a la cova, a dins tot era ple de monedes d’or i pedres precioses. Va carregar el que va poder a sobre del seu ruc i va tornar cap a casa pensant en l’alegria que tindria la seva dona i els seus fills. – Mireu, mireu !!! deia als seus fills i a la seva dona quan va arribar a casa.

Hi havia tantes monedes que no van saber com poder-les comptar i van pensar en demanar-li a en Cassim la balança per a comptar-les. Així és que la dona de l’Alí Babà va anar a casa del seu cunyat a buscar la balança però en Cassim es va estranyar de perquè el seu germà podria necessitar la mesura si només era un pobre home i li va posar pegament en un dels platerets, i així és, que quan van acabar de comptar les monedes i li van tornar la balança a en Cassim, una moneda d’or s’havia quedat agafada al fons.

Tot seguit, en Cassim va anar a casa de l’Alí Babà amb amenaces fins que va aconseguir que li diguessin d’on havien tret tantes monedes. L’Alí Babà li va dir tot, on era la cova, com s’havia d’arribar i quines eren les paraules màgiques per a obrir i tancar la gran roca. Al matí següent en Cassim va anar amb cinc rucs cap al bosc. I sí, sí, va dir les paraules màgiques i la roca es va obrir.

Quan va veure tant d’or es va tornar boig; tant que quan va acabar de carregar els rucs i anava per sortir, no va recordar les paraules màgiques i es va quedar allà tancat. En aquell moment van entrar els lladres i se’l van trobar, mai més se’n va saber res d’en Cassim, però abans de desaparèixer li va explicar al cap dels lladres que havia estat l’Alí Babà el que havia descobert el seu secret i que ara era un home ric amb els diners que s’havia endut.

Els lladres van pensar en un pla per atrapar-lo i una nit es va presentar el cap dels lladres a la casa de l’Alí Babà amb 39 gerres que deien que era oli perfumat per a les llànties, però en realitat estaven amagats els lladres esperant l’ordre del seu cap per atacar a l’Alí Babà.

El cap dels lladres li va dir a l’Alí Babà: – Bon home, se m’ha fet tard en el meu camí cap a Damasc, que em deixaríeu passar la nit a la vostra casa?

– I tant, li va dir l’Alí Babà, deixeu les gerres al pati i entreu a casa per sopar.

Mentre estaven sopant, van parlar de moltes coses, i mentrestant, l’oli de les llànties es va acabar. Llavors, la Zulema, la criada de l’Alí Babà va anar a les gerres a per una miqueta d’oli i va sentir a algú que parlava de dintre les gerres! Eren els lladres! El Pati de casa estava ple de lladres!

Tot seguit, la Zulema
va anar a avisar a l’Alí Babà. Ell, amb molta cautela va alertar a tots els seus criats i van fer veure que no passava res i van continuar xerrant i sopant. La Zulema, mentrestant va tirar unes pólvores que feien dormir a dintre de la gerra i de seguida tots els lladres es van quedar adormits.

Tots els criats d’Alí Babà estaven preparats i així que va arribar l’hora, van fer que se n’anaven a dormir. Llavors el cap dels lladres va esperar un moment per a que tothom estigués ben adormit i va baixar al pati per a reunir a la seva colla.

Quina sorpresa va tenir quan va començar a cridar-los i ningú no va sortir perquè estaven dormint!. Va entrar ben furiós a la casa amb l’espasa amb la mà per a matar a l’Alí Babà i a tota la seva família. Va pujar els esglaons de les escales de dos en dos, de tres en tres, i de sobte es va trobar cara a cara amb l’Alí Babà.

No va poder dir ni fer res, ja que immediatament es va veure rodejat de tots els seus criats, que estaven amagats vigilant. El van agafar, el van lligar i l’endemà al matí, ben lligat el van lliurar a la justícia.

I de la cova que va passar? Doncs que van anar a treure tots els tresors, es van posar al davant van dir les paraules màgiques: – Obre’t sèsam !!! i van repartir totes les riqueses entre el poble i amb la Zulema que havia estat molt valenta.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat… que aquest conte s’ha acabat. I vet aquí un gat i vet aquí un gos…. que aquest conte s’ha fos.

La Junta explicadora de contes!Petó