Dilluns a la reunió de 5è A de l’escola es va comentar que els alumnes podrien vendre polvorons i loteria de Nadal i fer alguns beneficis per la excursió de final de curs. Fins aquí tot bé, em sembla educatiu que els nens i nenes col·laborin d’alguna manera a finançar activitats que tenen un cost important per a les famílies.

Seguidament la pregunta d’alguns pares va ser si cada nen tindria beneficis en funció de les seves vendes o si per contra es socialitzarien els guanys. La resposta va ser la segona, cosa que va satisfer a una part dels pares i mars assistents que considerarien injust que alguns treballessin molt i es beneficiessin d’altres que no dediquen temps ni esforç.

A mi em va sobtar força aquest discurs, fins i tot em semblava contradictori amb alguns valors que intenta transmetre l’escola i mentre anava cap a casa vaig anar barrinant;

– D’aquest que es van anomenar “jetes”, és adir que passen de tot i es beneficien dels altres, en tenim molts??? Ja conec forces famílies de la classe i no m’encaixen en aquest perfil. Però d’acord, suposem que hi ha algú, la meva pregunta és; realment aquests casos són prou significatius com per marcar la pauta de funcionament d’aquesta aula???

– Continuem i parlem dels que generen pocs o cap benefici. Es possible que no siguin uns “jetes”, és a dir, que no coneguin gaire gent en el poble a qui vendre?, o que no tinguin una gran família extensa com la meva que menja molts polvorons? És possible que hi hagin moltes raons que desconec per les que un nen o una família vengui poqueta cosa?

-Anem més enllà, i si els que més venen i consumeixen són precisament aquells que ja prodrien pagar la sortida sense ajut? I si resulta que algú que no ven no pot anar a la sortida per una raó económica?

Tot plegat hem va fer pensar força sobre els valors que intentem transmetre i la manera en que ho fem. Els nostres fills són llestos, no ho dubteu, i es queden amb allò que fem i no tant amb allò que diguem.

Per això crec que hauríem de socialitzar els guanys i ensenyar als nostres fills que existeix el bé comú, que ‘hem de defensar, que treballar pel grup és gratificant, que no tots tenim el mateix punt de partida però el que és important és arribar tots allà mateix en les millors condicions.

Facilitem que es sentim part d’un grup capaç de solidaritzar-se amb cada un dels seus membres, facilitem que facin un viatge de final de curs joiosos del camí que els porta fins allà, joiosos de sentir-se en pau amb ells i amb el món que els envolta.

Si us plau, socialitzem els guanys!

Fina Espinosa

Mare de 5è A

[@more@]