Us convido a recuperar un article i els comentaris al especte que es van publicar en aquest mateix bloc el mes de maig de 2007 sobre l'ús i abús del transport escolar, així com les implicacions que tenia aquest fet en l'inici de l'horari escolar.

Ara sí és un tema vigent, aquests són alguns dels titulars de la setmana passada:

  • "La Selva es pot quedar sense transport escolar a partir d'abril per manca de diners", Diari de Girona, 5 de febrer 
  • "Els pobles petits de la Selva accepten pagar el transport escolar urbà però els grans continuen negant-s'hi. Educació garanteix el mateixos diners, que són per al servei obligatori.", El Punt, 5 de febrer. 
  • "Educació va advertir fa 2 anys que el transport no obligatori no pot estar 100% subvencionat".
    "El Consell Comarcal estudia cobrar 1 euro al dia a cada usuari de cara al curs que ve", Diari de Girona, 6 de febrer.

La conclusio final per nosaltres, habitants de Sils, és que aquesta primavera, a menya que el municipi de Sils se'n faci càrrec, o bé les famílies ho paguin de la seva butxaca, ens haurem quedat sense transport escolar amb el conseqüent cost social i, fins i tot, ecològic que això comporta ja que no és el mateix que un volum important de nens i nenes arribin a l'escola en autocars que en multitud de cotxes.

Crec que aquests fets ens haurien de fer reflexionar a tots plegats sobre l'ús que en fem dels serveis i recurcos públics.

Hem estat utilitzant i abusant del transport escolar sense qüestionar-nos que aquest no només no era obligatori, sinó que a més, comportava una despesa econòmica important i que finalment recau a totes les nostres butxaques. I el pitjor de tot és que a més se li donava poc valor: Cada inici de curs he vist com l'escola intentava posar normatives per intentar regular aquest mal ús, mesures que d'alguna manera garantissin que l'utilitzessin aquells que realment el necessitaven de manera regular. Però al cap de poc temps, tot es tornava a relaxar i moltes mames i papes tornaven a recollir els nens i nenes en cotxes particulars al costat dels autobusos.

Em sap greu també que si haguéssim regulat això, fent el transport un servei sostenible, potser ara aquells que realment ho necessiten com els habitants de les urbanitzacions més llunyanes (Les Comes, Vallcanera, Kim Park…) no veurien perillar el servei. Per contra, per garantir el trasllat dels nens i nenes d'altres nucles més propers a l'escola, com els que amb més seny, projectes que garantissin que els infants poguessin arribar al centre escolar caminant, perquè és bo, és sà, és econòmic i el que s'havia de garantir és que fos segur.

En aquesta línia hi ha molts projectes interessants com el "Projecte de camins segurs". Amb aquest i d'altres, el que es pretén es crear itinaris a peu i en bicicleta, per on els nenes puguin anar tranquil·lament, sense perills, on s'impliquen veïns i comerços del territori. No m'entetindré en explicar aquí alternatives viables al transport en autobús, perquè en resum, el que volia era només apel·lar a la responsabilitat personal i col·lectiva davant l'ús de dos béns que ens pertanyen a tos, el medi ambient i els recursos públics.

Fina

[@more@]