Us afegim aquest article tal i com està en el blog d’AMS per ser un resum de la normativa sobre transport escolar. 

No entrem en les seves opinions i la seva justificació per haver donat la nostra opinió en repetides ocasions en els posts anteriors. Només és un recull que els agraïm.: 

"Vist
l’enrenou que provoca la proposta del Consell Comarcal de la Selva, per
tal que els pares i mares dels alumnes de primària i secundària, que
viuen en les urbanitzacions de Sils i d’altres pobles de
la comarca, es facin càrrec del pagament del servei de transport
escolar fins als centres del seu municipi, caldria puntualitzar els següents aspectes tenint en compte la normativa legal que fa referència a aquest punt.

1. Això és el que ens diu la normativa respecte a la gratuïtat del servei:

Extret del web del Departament d’Ensenyament en el full que referent a les àrees d’actuació:

“Transport i menjador escolar a l’ensenyament obligatori

Gratuïtat de prestació obligatòria

La
gratuïtat dels serveis de Transport i Menjador escolar per als alumnes
d’ensenyaments obligatoris (primària i ESO) està establerta per a tot
l’Estat espanyol en l’article 65.2 de la Llei Orgànica 1/1990
d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE).

“En
l’educació primària i en l’educació secundària obligatòria, en aquelles
zones rurals en què es consideri aconsellable, es podrà escolaritzar
els nens en un municipi proper al de la seva residència…” “En aquest
cas, les Administracions educatives prestaran de forma gratuïta els
serveis escolars de transport, menjador i, si cal, internat.”

Aquesta
norma bàsica responsabilitza les Administracions educatives a prestar
gratuïtament aquests serveis als alumnes que s’han de traslladar, per
inexistència d’oferta educativa de primària o ESO al seu propi
municipi, des del seu municipi de residència fins a un municipi proper.

A
Catalunya el Departament d’Educació finança la totalitat dels costos de
transport i menjador escolar als alumnes que s’han de desplaçar fora
del seu municipi de residència, sempre que ho facin d’acord amb el mapa
escolar.

Ajuts no obligatoris, amb finalitat compensatòria

La LOGSE
no estableix cap tipus de gratuïtat a favor dels alumnes que es
traslladen a un centre docent dins del seu terme municipal de
residència. En canvi permet, per la via d’accions compensatòries (Títol
V), que aquest alumnat pugui rebre ajuts, promoguts des dels Poders
Públics, en atenció a determinades situacions:

“Amb
l’objectiu de fer efectiu el principi d’igualtat en l’exercici del dret
a l’educació, els Poders Públics promouran les accions de caràcter
compensatori amb relació a les persones, grups i àmbits territorials
que es trobin en situacions desfavorables i proveiran els recursos
econòmics per a aquest fi.” … “Les polítiques d’educació compensatòria
reforçaran l’acció del sistema educatiu per tal d’evitar les
desigualtats derivades de factors socials, econòmics, culturals,
geogràfics, ètnics o d’una altre índole.” (Arts. 63 a 65.)

En
conseqüència, per l’atorgament d’ajuts de transport i menjador escolar
als alumnes que es desplacen dins del seu propi municipi de residència,
cal tenir en consideració els dos aspectes que estableix la LOGSE:

  • la corresponsabilitat dels Poders Públics per promoure aquestes accions;
  • la necessitat d’atendre situacions personals desfavorables (finalitat compensatòria).

Segons
aquest marc jurídic que estableix la LOGSE, el Departament
d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya possibilita l’atorgament
d’ajuts de menjador i de transport, per a aquests alumnes, mitjançant
els Decrets 160/96 i 161/96, en atenció a la situació socioeconòmica de
les famílies i la distància que cada alumne s’hagi de desplaçar per
assistir al centre docent.

El
Departament d’Ensenyament aporta recursos econòmics als Consells
Comarcals amb la finalitat de destinar-los a Ajuts no obligatoris a
favor dels alumnes que es desplacen dins del seu propi municipi de
residència (segons convenis específics de delegació de la gestió
d’aquests serveis).

Informació per sol·licitar la gratuïtat d’aquests serveis

Les famílies d’alumnes d’infantil, primària i ESO poden adreçar-se a la direcció dels centres docents per rebre més informació.”

“Del decret 161/96 sobre transport escolar

Disposicions addicionals

1.Quan
les necessitats d’escolarització en un determinat municipi així ho
aconsellin, i d’acord amb les consignacions pressupostàries existents, es podrà
facilitar el servei escolar de transport o la concessió d’ajuts
destinats a l’alumnat que cursi el segon cicle d’educació infantil que
hagi de desplaçar-se fora del seu municipi de residència, i a l’alumnat
d’educació obligatòria que s’hagi de desplaçar a centre docents del
mateix municipi però distants del seu lloc de residència.”

2. Tal com especifica la llei, dintre del mateix municipi el transport no és gratuït.

3.
Malgrat això i tal com s’expressa en la disposició addicional 1 del
decret 161/96, si existeixen consignacions pressupostàries es pot
facilitar aquest servei. Aquesta és la situació que sembla que es dóna
en aquest moment, i caldria demanar al Departament d’Ensenyament per
què no existeixen aquestes consignacions abans d’iniciar cap mena de
mobilització perquè l’Ajuntament es faci càrrec d’una competència que
no li pertoca.

4.
Creiem que cal considerar com un dret adquirit l’existència del
transport i de la seva gratuïtat tenint en compte les condicions que
afecten a algunes de les urbanitzacions del municipi, força distants
del centre escolar, que han gaudit i creiem que tenen dret a gaudir del
transport escolar gratuït tant per raons socioeconòmiques com per raons fins i tot medioambientals.

5. Hi ha vàries alternatives en un procés a seguir per a mantenir la gratuïtat del servei:

a)
Que el mateix Departament continuï mantenint-la seguint els criteris
dels últims anys. No veiem per què les retallades del govern per falta
de finançament han d’afectar aspectes tan vitals com l’ensenyament i el
seu accés per igual a tots els ciutadans visquin on visquin. Creiem que
aquesta seria l’opció més vàlida tenint en compte que la competència
d’ensenyament és de la Generalitat i no de l’Ajuntament. Cal demanar
una modificació de la llei que l’adeqüi a la realitat territorial i
demogràfica actual.

b) Que el Departament que és el que ha de garantir el dret a l’ensenyament de qualsevol nen/nena, assumeixi
el cost d’ajuts individuals per a tots els/les alumnes , tramitant-los
d’aquesta manera, és a dir com a ajut individual. Aquesta pot ser una
opció temporal mentre es canvia la llei.

c) Que sigui l’Ajuntament qui assumeixi aquest cost tenint en compte la càrrega pressupostària anual que comporta i també que el marc legal no l’obliga a fer-ho.
No només no l’obliga a fer-ho sinó que no en té cap competència. Quan
el Consell Comarcal espolsa aquest problema cap als ajuntaments i les
famílies projecta un conflicte que no té perquè existir.

6. Des d’aquest punt de vista, s’entén que prendre qualsevol de les dues primeres alternatives a) i b) comporta
una mobilització conjunta encapçalada pel mateix Ajuntament i amb
coordinació amb altres ajuntaments i el conjunt d’interessats

( pares/mares, AMPES i comunitat educativa en general), que poden fer molta més pressió sobre el Departament d’Ensenyament i intentar incidir en altres àmbits per a recollir un canvi de la llei i una solució a curt, mig i llarg termini.

7.
Prendre l’opció c) comporta evidentment un consens o una confrontació
en el camp municipal que han de valorar les diferents parts. El consens
entre els diferents grups polítics suposa assumir i carregar amb una competència que no pertoca, que té un important cost econòmic dins dels pressupostos anuals i que defuig el problema de fons que és la mala regulació legal, que pertoquen a la Generalitat i al Parlament .

La
confrontació potser ja està servida atès que el propi equip de Govern
del nostre Ajuntament no ha pres cap iniciativa o si ho ha fet no ha
informat correctament a la població i a les persones i entitats
afectades de la seva postura.

Existeixen altres possibilitats que formen part d’un debat més ampli que caldria fer amb serenitat i rigor."

Font: AMS 

Més comentaris a aquest article: Sils, com més serem més riurem