Tot i que és difícil arribar a un consens sobre el nombre d’hores que s’haurien de dedicar a  la TV o als videojocs, ja que s’adapta molt al funcionament particular de cada família, cal tenir en compte que el temps passa volant davant d’una pantalla  i la quantitat d’hores que s’hi poden passar pot ser excessiu limitant la possibilitat de conèixer altres opcions d’oci.

Que podem fer, al respecte?

 

– AJUDAR ELS INFANTS I ADOLESCENTS  A SER CONSCIENTS DE QUIN US FAN DEL SEU TEMPS. Si voleu, podeu anotar com distribuiexen i a que dediquen aquest temps (a vegades el que ens imaginem no es correspon amb el temps real dedicat). Compareu junts el temps que fan servir per fer diferentes coses (mirar la televisió, fer els deures, etc.) iajudeu-los a que puguin establir per ells mateixos un equilibri i prioritats entre les obligacions i el lleure i també entre el temps que dediquen a diferents tipus de lleure.

QUAN PACTEM UN HORARI,  PARLAR-NE AMB ELLS ABANS.Preguntem-los a quina hora tenen previst d’acabar i així serà més fàcilaconseguir el seu compromís. Davant la videoconsola, l’ordinador o la TV, quan l’activitat requereix tota la seva atenció, no és el millor moment.

 

– SI NO ES RESPECTEN ELS ACORDS posar uns límits més estrictes i mantenir-los.

BUSQUEM ESPAIS PER COMPARTIR EN FAMÍLIA AQUESTES ACTIVITATSens permetran conèixer millor els nostres fills i filles i també poder excercir la nostra influència positiva sobre ells.

HEM DE VETLLAR PER QUE TINGUIN LES HORES  NECESSÀRIES DE DESCANS.

. Estar alerta de quina hora comença l’activitat, per tant a quina hora acaba.

. No es recomanable estar-hi molta estona seguida.  Cal trobar la manera perquè siguin conscients del temps transcorregut (ex. despertador) i que trobin recursos per descansar d’una mateixa activitat i dedicar-se a altres coses.

. Els gravadors o vídeos son ideals per poder veure la TV en el moment que tu desitges, per tant ens ajuden a organitzar-nos millor però també a saber esperar.

 

– CAL QUE ELS AJUDEM A QUE SIGUIN AUTÒNOMS I CAPAÇOS D’AUTOCONTRALAR-SE PER Sí MATEIXOSSi som al seu costat,  els podrem ajudar a que  vagin assumint la responsabilitat del control del temps en comptes de fer-ho només els adults. Si veuen que respectem les seves preferències i necessitats, encara que no les compartim, i els ajudem a trobar que cada activitat té el seu lloc, el seu moment i el seu valor, segur que podrem confiar en que ells sols seran capaços d’organitzar-se.

BIBLIOGRAFIA:

– “Qui posa les regles del joc?” (2006)

Institut d’Educació  de  l’Ajuntament de Barcelona. Projecte Educatiu de la Ciutat  de Barcelona.

 

– Els videojocs, fem-ne un us responsable i reflexiu.

Agencia Catalana del Consum

Generalitat de Catalunya

Anuncis