EL JOC

El joc és imprescindible per desenvolupar aptituds en els infants que formaran la persona adulta que serà més endavant:

Personals: sensorials, psicomotores, cognitives, afectives.

Socials: assimilació de normes i conductes que configuraran uns valors que facilitaran als infants la integració en la societat, la incorporació dels patrons culturals i el desenvolupament de la capacitat de consens i de cooperació.

Descoberta del món: el joc permet superar les barreres de l’espai i el temps proporcionant situacions multidimensionals i complexes. Permet l’aventura i el risc.

El joc lliure proporciona: 

  • Satisfacció, ja que dóna plaer, diversió i entreteniment. Permet l’alegria de l’èxit i la possibilitat d’error, en un entorn en què les seves conseqüències no són greus i poden superar-se sense problemes. En jugar els infants poden realitzar-se, afirmar-se i viure experiències positives, aspectes fonamentals per desenvolupar l’autoestima personal.
  • Oportunitat d’expressar desitjos (sentir-se gran, poderós, etc.) i sentiments de por, vergonya, debilitat, angoixa, tristesa, alegria, afecte… Això és molt important per a l’equilibri personal. Els sentiments i emocions més íntimes es poden mostrar tot jugant perquè els in–fants es troben en una situació “no formal” i no censurable.
  • Curiositat, ja que potencia la imaginació, la creativitat i el descobriment i desenvolupa la percepció temporal i espacial. A partir d’una situació real els nens i nenes la imaginen i reconstrueixen en altres escenaris, amb altres personatges, en altres moments…

AMB QUÈ JUGUEM?

Les joguines són estris de joc que han existit en totes les èpoques i en totes les cultures. Són creacions culturals representatives de la història col·lectiva.

Avui, quan diem joguina pensem inevitablement en una joguina comercial. Com sabem, però, centenars de generacions d’infants han jugat sense comprar cap joguina. Amb elements senzills i objectes que ja no serveixen per a cap altre ús es poden fer infintat de joguines i crear situacions lúdiques que a més d’estimular la creativitat i les destreses (coordinació, agilitat, punteria) fomenten l’autonomia (llibertat, responsabilitat, autoestima), la cooperació i les capacitats psicològiques i intel·lectuals (habilitats, estratègia).

No hi ha una fórmula magistral que ens doni les joguines més adequades per a cada nen o nena. En escollir una joguina val la pena parar una mica d’atenció i plantejar-nos algunes coses: 

  • Quina és la joguina més adequada a cada edat? Cada edat té unes necessitats determinades de joc, ja que a cada etapa de creixement es desenvolupen unes aptituds i capacitats diferents.
  • Per a qui és la joguina? Cada persona és diferent de les altres, i cada nen i cada nena té unes necessitats i interessos particulars que s’han de respectar.

  

CONSELLS A L’HORA DE TRIAR UNA JOGUINA 

 ■  Heu de pensar que han de servir per a divertir els petits. Una joguina ha de serestimuladora del jocJugar no és manipular una joguina.

■  La joguina és de l’infant. No imposem els nostres desitjos o allò que “sempre vàrem voler de petits”. 

■ És molt important observar els infants mentre juguen –si pot ser, jugant amb ells– per descobrir i posar l’atenció, d’una banda, en les sevespreferències i desitjos, i també en les seves creences i aprenentatges. 

■ Tinguem en compte l’edat i maduresa dels infants. Cada cosa al seu temps:regalar joguines d’una edat superior a la de l’infant  no el fa més intel·ligent ni capaç. Si no s’adequa a l’edat del nen o nena a qui va destinada, li causa avorriment, confusió i pot empenyer el nen a l’etapa adulta abans d’hora.  Deixem que els infants la desitgin, que ens la demanin. No ens precipitem.

 Regalem amb moderació. El nostre afecte no es mesura per la quantitat de joguines, el preu o lesdimensions. Alguns experts asseguren que el nombre ideal de joguines per regalar d’una sola vegada són tres i que amb una quantitat més gran l’infant dispersa la seva atenció. Un excés de joguines els desil·lusiona i els desmotiva i no els permet gaudir de tot el que ofereixen. Si no, sense voler, estem negant-los la capacitat de desitjar quelcom i l’aprenentatge del valor de les coses.

 Varietat. Tenir moltes joguines inutilitzades pot dificultar que els menuts aprenguin a valorar les coses. És bo tenir joguines que estimulin els diferents aspectes per assegurar una formació integral.

■ Alerta amb la publicitat!. Les joguines comercials s’anuncien a tots els mitjans  continuada i repetidament i sobretot en època de Nadal. En els missatges publicitarises confon (s’equipara) la felicitat, la diversió o l’estatus amb tenir un munt de joguines, i en donen molt sovint una imatge enganyosa. Els petits es creuen en la “necessitat” de posseir les joguines que veuen anunciades. Mireu-vos i parleu de la publicitat amb ells per ajudar-los a tenir una visió més realista.

■  Buscar la manera de poder tenir contacte real, prèviament amb aquella joguina, així el nen pot tenir una visió més realitsta de la joguina i  es poden evitar desencisos. Les ludoteques poden ser una opció.

■ Eviteu la distinció sexista i la incitació a la violència. Tots els nens tenen una càrrega d’agressivitat, i és molt important que la treguin (corrent, cridant, fent exercicis físics en general i interactuant amb els altres per expressar les emocions). Però cal tenir ben clara la diferència entre l’agressivitat pròpia de tots els infants i l’allau d’escenes de violència que presencien. Val la pena que ens plantegem com dosificar-les; pot ser que prenguin els comportaments agressius com l’única manera de resoldre els conflictes.

■ L’embalatge excessiu malbarata recursos i encareix la joguina sense motiu. Cal assegurar-se que a dintre hi ha el que sembla des de fora.

■ Llegiu les etiquetes, les regles i les instruccions del joc.

■ Les joguines fetes amb materials renovables (fusta, cartró…) tenen, usualment, un impacte ambiental més baix en el procés de fabricació que les que es fan mitjançant processos industrials (materials sintètics, plàstics…). Són millors els materials biodegradables i duradors. Les joguines que duren poc malgasten recursos i resulten més cares. També es pot tenir en compte si una joguina serà fàcilment reparable en cas que s’espatlli.

■ Les joguines de funcionament elèctric han d’especificar la potència màxima, la tensió d’alimentació que necessiten i el consum energètic que fan.

■ Fixeu-vos en les dades mínimes obligatòries que hi han d’aparèixer:

o        La marca CE, que significa que la joguina compleix les exigències essencials de seguretat contingudes en les normes comunitàries.

o        El nom i la marca del producte.

o        La raó social i l’adreça del fabricant o importador o venedor.

o        Les instruccions i advertències d’ús.

■ Estalviem recursos si adquirim la joguina de segona mà o si la fem a casa aprofitant materials, amb la satisfacció que això ens pot produir a nosaltres i als petits.

■ Transmetem la necessitat de tenir cura de les joguines, ajudem-los a cuidar-les,   a estimar-les.

■ El millor regal que podem fer als nostres infants és dedicació i amor. Regalem-los-en tant com puguem.

 

Aquest article ha estat elaborat a partir del següent material:

–         Diputació de Barcelona Àrea de Salut Pública i Consumhttp://www.diba.es/consum/descarrega/joguinesquadriptic.pdf

–         Web néixer i créixer:http://www.geocities.com/neixer_i_creixer/joguimarcs.htm

–         Centre de Recerca i Informació en Consum (1998) Guia per al Consum Responsable de Joguines. Editorial Icaria.

–         Agència Catalana de Consumhttp://www.consum.cat/temes_de_consum/joguines/index.html

–         Campanya Jugant s’apren a viurehttp://www.gencat.net/icdona/docs/joguines.pdf

Advertisements