Els mestres de
l’única escola de Sils expressen el seu desconcert davant la notícia de
la negativa de construcció d’una nova escola al municipi, tal com s’hi
havia compromès el Departament d’Educació
entre el cens previst i la preinscripció efectiva ha estat un criteri
definitiu a posteriori per denegar-nos l’escola. Les situacions
socials, pedagògiques i escolars… en definitiva, les persones que es
mouen, viuen i interactuen en aquest procés tan ric que és una escola,
depenen, per a l’administració educativa, d’un nombre. (Potser maleït:
53 preinscrits).
Benvingut
el valor numèric! Tres grups de 17, 18 i 18, dos a l’escola actual i un
a la nova no són possibles: conformem-nos amb dos de 26 i 27 (alumnes,
per descomptat), a l’escola actual. Tot això a P- 3 (educació
infantil). El nombre i la massificació no són criteris de qualitat? No
obstaculitzen el camí cap a l’excel·lència? En definitiva, segons
sembla, per al Departament d’Educació aquesta (l’excel·lència) només és
un problema de bons o mals professionals.
Espais sobreutilitzats,
de dues classes fer-ne tres ( per tant, comprimir un espai previst per
a dos grups )… no és un problema! Total, per a què serveixen els
espais? Ampliacions diverses al llarg dels anys, una escola amb
previsió d’una línia es transforma en una de dues línies, ara caminem
cap a una de tres línies en alguns cursos i se’n preveuen més ( "bonys"
en termes administratius). Es reconeix la sobresaturació però, si es
tripliquen grups a mig curs (matrícula viva), ja ocuparem el que calgui
(biblioteca, entrada, …). No hi ha cap problema, el curs vinent ja
ens ho trobarem! Planificació numèrica!
En temps d’acció
parlamentària, ningú no nega que una regulació superestructural (llei
catalana d’educació -LEC-) tingui en alguns aspectes un sentit positiu
però, no hauria estat previ haver valorat les infraestructures
(edificacions, ràtios reals…) que constitueixen els fonaments per a
la construcció d’un sistema educatiu?
Això no hauria estat més
just per equiparar les dues xarxes (pública i privada concertada) i
tenir una igualtat d’oportunitats en el punt de partida? No ens n’anem
de mare! Toquem de peus a terra!
Se’ns va presentar ( amb
representació de l’administració ) una escola, un projecte innovador,
uns professionals amb compromís per dur-lo a terme (les seves
situacions professionals han canviat a pitjor), hi ha uns terrenys
aplanats i preparats, el permís d’obres concedit, s’han preinscrit
alumnes amb un codi oficial per a la nova escola.
Es van obrir més
que unes expectatives, sense advertir que existís la prèvia del nombre
de preinscrits i l’escola se’ns ha esfumat! Valor numèric! Cada any
haurem d’esperar l’atzar.
Sabem que no som l’única escola
massificada, ni amb espais sobreutilitzats… desafortunadament n’hi ha
d’altres i amb problemes potser més greus, però aquesta era la nostra.
Una esperança, unes expectatives. L’atzar administratiu ens la denega.
Els criteris numèrics són més importants que els humans i educatius en
sí mateixos. Ens hem de quedar passius?
*En representació del Claustre de l’escola Jacint Verdaguer
AMPA Sils Jacint Verdaguer 